Ahir en Josep Font me la va tornar a recordar i feia dies que la tenia al calaix:
“TRAPAUS”
Són els estris, les pertinences personals.Aquesta paraula es fa servir, sobretot, en la frase feta “agafar els trapaus” que vol dir anar-se’n, tocar el dos.
No està gaire clar d’on ve aquest mot, però en Joan Coromines considera que es deu tractar d’un antic ús de l’imperatiu “trapau!” (atrapeu!) com si diguéssim “afanyeu-vos que els heu d’atrapar”. Era una expressió molt corrent en el món dels tapers de Palafrugell, els qui treballaven el suro per fer-ne taps.
“Agafa els trapaus i fot el camp que no et vull veure mai més!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada