ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 112

“ESBARRIAR”

Vol dir treure alguna cosa del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en bandes on és difícil de retrobar-la, també es fa servir amb el sentit d’escampar coses aplegades, ordenades. En sentit figurat la usem per referir-nos a algú que no hi toca del tot.
És molt probable que vingui de l’àrab “barrî” que significa afores, forà, allunyat. Segur que hi va tenir alguna influència un mot semblant com “esgarriar”.
“He deixat la finestra oberta i la ventada m’ha esbarriat tots els papers que tenia damunt la taula.”
“Quina llàstima! Ha acabat amb el cap ben esbarriat. No toca ni quarts ni hores.”