dimecres, 14 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 119

“PAIAT”

Diem que es munta un “paiat” quan hi ha rebombori, trifulga a crits. És un mot exclusiu de la Plana de Vic, on pronunciem la “ll” com a “i” (ioditzem).
Per tant, cal suposar que la paraula deu ser “pallat”, del verb pallar derivat de palla. El seu significat és tapar amb palla i també donar palla al bestiar.
Ara bé, com és que hem arribat a donar-li aquest significat figurat tan diferent? Quina analogia (semblança) tenen els dos significats és un complet misteri. Si algú troba el desllorigador, li agrairé que m’ho faci saber.
“Quan vaig entrar a classe hi havia un paiat de mil dimonis: criatures empaitant-se, alguns d’enfilats a les taules, tots cridant i celebrant que el mestre estava malalt. En vaig tenir prou amb un cop de porta una mica sorollós perquè tothom corregués a seure al seu lloc.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada