"GARRATIBAT"
En sentit propi significa quedar amb les cames rígides, immòbil, però és més freqüent el seu sentit figurat: estupefacte, esbalaït.És un mot compost de “garra”, del cèltic “garra” (pota) i “tibar”, una simplificació d’estibar que en principi volia dir omplir, embotir.
“En sentir aquella notícia vaig quedar garratibat. No m’ho podia creure!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada