REFLEXIONS DE JUBILAT, 14

PRIMER ACTE DE CAMPANYA?

Què me’n dieu de l’espectacle de la Clara Ponsatí per animar l’inici de la campanya electoral? No ho heu trobat curiós? Se sabia que venia, que faria una roda de premsa, que faria una passejada pública pel centre de Barcelona, que s’aturaria a la plaça de la Catedral perquè els Mossos d’Esquadra poguessin detenir-la davant les càmeres, que aniria a la Ciutat de la Justícia, que en sortiria lliure i que l’endemà tornaria a ser al plenari del Parlament Europeu.
Deixa en mala posició la nostra policia (ja em direu si podien fer altra cosa amb una ordre judicial), el Govern de la Generalitat perquè no l’ha protegida adequadament, els jutges espanyols perquè no han respectat la seva immunitat, el Govern de l’Estat que s’ha apressat a refermar que amb la modificació de la llei aconsegueix portar tots els pròfugs davant la justícia, TV3 que tenia l’exclusiva d’imatge des que travessava la frontera... D’un tret ha matat almenys cinc pardals.
I tot aquest muntatge a qui beneficia? No us ho sabria dir. Potser als qui tenen por de perdre una pila d’alcaldies en les properes municipals... En tot cas, no crec que ens hàgim acostat ni un mil·límetre a la independència que la majoria desitgem. Deu ser que a la meva edat l’escepticisme ja guanya per golejada a l’esperança.