REFLEXIONS DE JUBILAT, 4

TU JA M’ENTENS

Fa un parell de setmanes que ronden pel centre comercial lluint el seu clatell rapat i la tofa de cabells bruns amb pinta d’escarola al cim d’uns caps amb poc cervell. Són cinc vailets que cap d’ells no passa dels setze anys i duen escrit a la cara la seva condició de futura carn de presidi. El “segurata” els té ullats, però com que de moment es limiten a fer el dropo i no molesten ningú, no els ha hagut d’advertir.
Avui, però, finalment han aconseguit localitzar una presa fàcil: una noieta que deambula sola per les galeries mirant aparadors de botigues de roba. Han esperat que durant el seu trajecte passés a prop del passadís que duu als lavabos i l’han escomesa. Envoltada de cinc energúmens que li passen un pam, la noia s’ha espantat i ha provat de cridar, però un d’ells, el més alt, li ha tapat la boca i li ha acostat una punta de navalla al coll advertint-li que més val que faci el que li diuen si no vol prendre mal.
Mentre un dels delinqüents es queda a la porta dels lavabos d’homes per garantir que no entri ningú, els altres quatre hi introdueixen la noieta. Estalvio descriure el que hi succeeix perquè el sol fet d’imaginar-ho em provoca el vòmit. Podeu suposar que mentre tres d’ells posen en pràctica les imatges del darrer “porno” que deuen haver visionat, el darrer grava amb el mòbil unes imatges que compartiran amb el seu cercle de contactes.
Al cap d’uns minuts surten dels lavabos amb posat de qui no ha trencat cap plat, tot i que un d’ells encara s'està cordant la bragueta dels pantalons. Segons després, surt la noieta desencaixada, tentinejant, amb dificultat per tenir-se dreta. S’apropa fins el “segurata” que passeja a la punta del passadís i intenta explicar-li el que li acaba de passar, però només obté per resposta: “No me lies i tira para tu casa.”
Què hem fet malament perquè a la nostra societat puguin passar coses d’aquesta mena? L’altre dia vaig parlar amb un amic mosso d’esquadra que em vaig trobar a l’entrada dels jutjats on havien conduït un grup de presumptes delinqüents per fer una roda de reconeixement. El que vam comentar queda entre nosaltres, perquè no seria políticament correcte. I no afegeixo res més perquè, com en el temps de la dictadura, “tu ja m’entens” que deia en Raimon.