REFLEXIONS DE JUBILAT, 8

ADÉU AL MÓN DE PAGÈS

Aquests dos darrers dies he estat amb els nois i noies de 1r i 2n d’ESO de la meva escola de tota la vida (Escola Vedruna Tona) al Museu del Blat del Colomer. Han recuperat el treball de síntesi que feien a final de curs i l’han reconvertit en un projecte que abasta diferents àrees d’aprenentatge. “Del conreu del blat a l’elaboració del pa” és un dels treballs que recordo més agradablement de tot el que vam arribar a crear durant els quaranta anys llargs que hi vaig fer de mestre.
Tornar a explicar coses a nois i noies d’aquesta edat ha estat un plaer i val a dir que tot allò que bonament els he pogut transmetre ho han escoltat atentament i n’han pres nota per a elaborar el seu treball. Durant dos dies m’he tornat a sentir mestre i també m’he adonat que les meves cordes vocals ja no estan avesades a parlar tanta estona, perquè n’han sortit una mica malmeses.
Abans de començar la visita, a cada grup d’una vintena de joves els he fet les mateixes tres preguntes:
Quants de vosaltres viviu a pagès? I només s’han aixecat dues o tres mans.
Quants de vosaltres teniu el pare o la mare que ha viscut a pagès? I les mans ratllaven la mitja dotzena.
Quants de vosaltres teniu constància que els vostres avis o àvies havien viscut a pagès? I només han quedat una o dues mans sense aixecar.
En només tres generacions, hem passat de ser una societat rural a ser una societat eminentment urbana. Aquests dies els nois i noies de Tona han tingut l’oportunitat de recuperar una mica de la cultura pagesa que es troba en les nostres arrels i que no hauríem de permetre que desaparegués.