REFLEXIONS DE JUBILAT, 10

INCOHERÈNCIES

Llegeixo la carta que ha publicat a El 9 Nou en Josep M. Puigdomènech dels Hostalets de Balenyà i haig de dir que estic plenament d’acord amb el seu raonament. Diu que fins fa quatre dies, quan els agents rurals caçaven un pescador furtiu al pantà de Sau, li requisaven la pesca, el multaven i tenien prou cura de fer-ho sortir als mitjans de comunicació perquè servís d’avís als que els agrada passar l’estona banyant el cuquet o el que sigui que facin servir d’esquer.
Doncs resulta que aquests mateixos peixos, la majoria espècies invasores, ara seran pescats de forma industrial fins a arreplegar-ne unes 60 tones, seran sacrificats i segurament convertits en farina de peix.
I s’estranya de la incoherència que representa que una activitat de lleure sigui sancionada per preservar unes vides que ara s’aniquilaran a l’engròs.
El que tinc per segur és que els designis de l’Agència Catalana de l'Aaigua (igual que els del Senyor) són inescrutables i sovint contradiuen el més elemental sentit comú, per tant no val la pena intentar buscar-hi cap explicació. Al nostre país hem arribat a crear tants procediments i protocols per poder decidir qualsevol mínima cosa relacionada amb el medi natural i el món agropecuari que semblen expressament fets amb la finalitat de poder contractar el màxim nombre de funcionaris per poder-los aplicar i comprovar, quan el que caldria és facilitar la vida als pagesos, per exemple.
La burocràcia i la vida real són dos mons paral·lels que difícilment arribaran a convergir mai en un punt de trobada. No val la pena fer cap esforç.