REFLEXIONS DE JUBILAT, 5

PARLANT DE JUBILATS

Es veu que una tal Imma Folchi, exsecretària general del Parlament de Catalunya, per tant una d’aquestes funcionàries d’alt rang els privilegis de les quals són inenarrables, s’ha estat durant els darrers quatre anys de la seva vida laboral (per dir-ne d’alguna manera) sense trepitjar el Parlament i cobrant 15.000€ mensuals. Per tant, si feu càlculs us adonareu que durant aquest període s’ha embutxacat una xifra escandalosa propera als 900.000€ sense fotre res. A més, com a premi de jubilació, se li ha pagat la xifra de 100.000€ perquè pogués pagar els rebuts del gas i el llum sense problemes.
Si es tractés d’una persona al servei d’una entitat o empresa privada, no hi tindria res a dir, més enllà de considerar-ho una immoralitat, però tractant-se de diners públics, d’aquells que sempre resulta que n’hi ha pocs per poder fer front a les necessitats i urgències socials, la cosa no té nom. Què podem fer davant d’aquests delictes que mai no podran ser perseguits perquè els emparen els reglaments aprovats pels nostres representants polítics? Potser canviar de representants polítics...
Un altre dia parlaré de les pensions vitalícies dels expresidents del Parlament per comparar-les amb les pensions mínimes amb què es veuen obligades a viure tantes persones de la meva condició.