REFLEXIONS DE JUBILAT, 13

EL TRACTE ALS VELLS

Una de les coses que em va sorprendre de la societat marroquina va ser el tracte gairebé de veneració que dispensaven als ancians. No puc dir que em sobtés perquè al cap i a la fi fins fa quatre dies dins les famílies el tracte als avis era de vós, no de tu que aporta proximitat però perd el concepte de respecte que es volia transmetre amb el simple llenguatge.
Les darreres dècades hem evolucionat com a societat i l’hem convertida en més laica, més democràtica, més oberta... Això no es pot negar, però també l’hem convertida en més hostil cap a la gent gran, de qui ja no s’aprecia tant la seva innegable experiència acumulada al llarg de tota una vida i es comencen a considerar més aviat una nosa que no pas una benedicció.
Al procés de digitalització de totes les activitats comercials, que representa un handicap per als avis, s’hi han afegit les dificultats de tota mena de relacions amb l’administració, els funcionaris de la qual han aprofitat la punyetera pandèmia per reduir l’atenció presencial al mínim imprescindible i encara amb cita prèvia.
De debò que cal fer campanyes dient: “Soc gran, no idiota!” perquè els bancs ens tinguin en consideració? A una persona que porta un segle organitzant la seva economia amb una llibreta d’estalvi, negar-li aquest servei és una immoralitat. Anem pensant en la quantitat d’accions immorals que la societat tolera i que afecten la mal anomenada tercera edat.