REFLEXIONS DE JUBILAT, 15

SEIXANTA-VUIT!

Quan a classe sortia el número seixanta-vuit, sempre hi havia una colla de graciosos que deia: “Aaaiiiiii!” mentre la resta de la tropa d’adolescents reia a cor què vols.
Bé, doncs resulta que aquest any en faré 68 i miro de portar-los amb la dignitat que s’escau i se’m permet. Curiosament els mateixos que té la insigne biòloga Ana Obregón, la vida i obra de la qual m’importa ben poc perquè és una d’aquelles persones que han viscut de vendre la seva vida amb exclusives a les revistes que hi ha a les perruqueries.
Hòstia! Que ja tenim una edat, som de la mateixa quinta i hauríem d’haver posat seny! Algú pensa que una persona de la meva edat està facultada per ser pare o mare d’una criatura acabada de néixer? El més probable és que el nadó en qüestió quedi orfe abans no superi l’adolescència.
I el més trist és que tot el muntatge, una immoralitat sense pal·liatius tractant-se d’un nadó comprat, només obeeix a la necessitat de seguir generant exclusives per a la premsa rosa per garantir una jubilació amb ingressos suficients per mantenir un nivell de vida que devia perillar.
Esment a part mereixeria el procés com ha obtingut la seva filla, que ara s’anomena “gestació subrogada” per blanquejar-ne el nom, o “ventre de lloguer” si es vol dir de forma més crua. I entre tots encara aconseguiran promocionar aquest negoci a força de opinions estúpides de persones que mai no han obert un llibre d’ètica. Execrable, completament abominable!