REFLEXIONS DE JUBILAT, 11

CONTROLANT LES OBRES

És cosa sabuda que això de les obres, i també les demolicions, representen un espectacular centre d’interès per a les persones de la mal anomenada tercera edat. Allà on vegeu paletes treballant en una obra d’una certa envergadura, segur que hi trobareu un grupet d’avis (mai iaies) contemplant la feina i comentant la idoneïtat de la tasca que s’hi fa i els materials que s’hi usen.
Doncs jo vaig tenir la possibilitat de poder gaudir d’aquesta feina de jubilat des de la terrassa de casa durant un cert temps, el que van trigar a desmuntar tota l’estructura de la benzinera del carrer Montserrat, a la cantonada amb l’avinguda dels Països Catalans. I sovint em sorprenia a mi mateix criticant alguna de les feines que hi feien i delint-me per travessar el carrer i anar a donar-los alguna instrucció o si més no algun consell.
A què es deu aquest curiós interès dels jubilats per les obres? Deu ser per algun deix de nostàlgia de la vida activa, ara que ja ens manquen activitats per omplir el temps? Deu ser que atesa la nostra edat, amb el cúmul d’experiències aplegades, ens creiem amb dret d’opinar sobre qualsevol feina? En fi, la qüestió és que quan arribem a la jubilació tots els avis ens convertim en teòrics enginyers, arquitectes i constructors.
I jo ja em deleixo per comprovar a veure quan comencen a excavar per fer els fonaments del bloc de pisos que segur que construiran al solar que han deixat net. Tindré feina per molts mesos!