ANAR-SE’N EN ORRIS / portar el carro pel pedregar / tocar pirandó
Hi ha una frase d’en Josep Pla, quan anava de convidat i mentalment devia calcular el cost del tiberi que li oferien, que fa força temps que em vaig repetint: “I tot això, qui ho paga?” Me l’imagino amb el somriure sota el nas i la seva habitual sornegueria.Es neguen a enretirar pensions vitalícies vergonyoses, a reduir càrrecs polítics i assessors, a estrènyer el cinturó en despesa militar, a obligar els fills de puta corruptes a tornar fins el darrer cèntim estafat, a congelar o retallar el sou dels privilegiats funcionaris, a caçar tots els defraudadors d’Hisenda... Com s’ho faran per pagar la ingent despesa extraordinària que es va començar a generar amb el Covid-19 i la que ha creat i seguirà creant aquesta crisi energètica i econòmica? Fa massa temps que porten el carro pel pedregar i això no pot durar eternament.
Aquest pseudo-estat suposadament democràtic que fa dècades que grinyola institucionalment i té més de república bananera que d’ex-potència imperial amb colònies (ja només els en queda una i estaríem més aviat per tocar pirandó) “se’n va en orris” de forma irremeiable, i això no ho salven ni els pedaços econòmics de la Unió Europea, ni el regal de 16.000 milions d’impostos que els fem cada any perquè els surti de franc venir a apallissar-nos mentre votem en referèndum. Avui només ens hem centrat en el tema econòmic, deixo per més endavant una reflexió seriosa sobre l’exercici del poder, perquè això, vist el “cristo” que tenen muntat amb els jutges, dona per a una novel·la més extensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada