COSTAR DE PAIR / treure’s el barret / dir les coses pel seu nom / mossegar-se la llengua
Costa de pair que al nostre país hi hagi casos com els que la Sukaina, la Safi, la Hakima, la Khadija i la Wafaa van denunciar a cara descoberta al programa “Sense ficció” de TV3. En tot cas val la pena treure’s el barret davant la valentia d’aquestes noies que han plantat cara a la família i han escollit la llibertat malgrat que no ens imaginem el preu que han pagat i que estan pagant per la seva decisió. I em costa d’entendre la resposta de la directora de la DEGAIA en el sentit que es tracta de casos aïllats, i acaba comparant el mocador amb els cinturons o el pantalons estripats com si es tractés d’una mena de moda.Opina la Najat El Hachmi, a qui des de fa temps segueixo tant en els seus articles com en la seva obra literària, que una religió amb valors misògins que practiquen 1.200 milions de persones seria un autèntic miracle que només es traduís en aquests casos aïllats a Catalunya.
No es tracta d’anar de paternalistes, ni d’evitar fomentar la islamofòbia, però amb l’excusa de respectar una suposada cultura i en honor a la multiculturalitat, hauríem de ser conscients que hem condemnat moltes noies a patir conseqüències psicològiques a llarg termini. Ja n’hi ha prou de mossegar-se la llengua per por de ser titllats de racistes.
Ja va sent hora que els discursos esquerranosos, que blanquegen el significat del mocador i que sempre troben hijabistes que afirmen viure la seva submissió de forma voluntària, canviïn de retòrica i comencin a dir les coses pel seu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada