SER FLOR D’UN DIA / tocar pirandó / veure's el llautó
L’invent de “Ciutadans” semblava estar condemnat a "ser flor d’un dia", però redéu si n’ha fet de feina malgrat ser tan efímer. No tant com la UPD de la Rosa Díez, però Déu n’hi do! D’ençà que el senyor Albert Rivera va començar a moure brega per emmerdar la nostra societat desfermant una guerra de llengües que encara dura fins avui, s’han apuntat alguns èxits que no convé menystenir: entrar al Parlament i parlar-hi en castellà, guanyar unes eleccions autonòmiques que no els van servir de res, convertir-se en la clau perquè VOX entrés al Parlament a empastifar-ho tot, estendre’s per tot l’estat, entrar al Congrés amb una cinquantena de diputats i perdre’n el 80% en les següents...Ara, malgrat la suposada refundació d’un partit que ha recuperat al logotip els colors de la UCD, està a les acaballes, perquè el seu discurs ambigu ja no se’l creu ningú i els qui els votaven d’extrema dreta tenen un original molt més fiable (VOX), mentre que els que creien en contes de fades i els consideraven centristes i moderats han anat tocant pirandó, perquè ben aviat se’ls va veure el llautó.
A casa nostra, on van rampinyar vots tradicionalment destinats al PSC, ja no tenen cap mena de credibilitat i s’han quedat només amb el discurs agre del Sr. Carrizosa, que segueix emmetzinant arreu on va. Com es diu col·loquialment: “els queden dos telediaris”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada