ENS FALTEN SAVIS I ENS SOBREN SABERUTS / ser un esperit lliure / esborrar del mapa
Amb aquesta frase acostumo a acabar les xerrades que faig amb nois i noies que han llegit els meus llibres i els acostumo a dir que llegeixin molt perquè d’aquesta manera es faran savis. I avui en lloc d’una frase feta he decidit posar aquesta màxima perquè des de fa un parell de dies a casa nostra tenim un savi menys.
En Xavier Rubert de Ventós amb els seus ulls murris, la seva agudesa crítica, la seva ironia i la seva particular visió de la filosofia des de la quotidianitat va il·luminar un munt de cervells d’universitaris que acabaven formulant-se les preguntes a què ell era tan acostumat. Era un savi, i quan se’n va un savi la societat se’n ressent.
Va ser un esperit lliure que després de molt temps a les files del PSC va arribar a la conclusió que això de la política no tenia solució i se’n va anar de la mateixa manera que hi havia entrat: amb les mans buides però el cor més despert i el cervell més savi.
Va deixar la política i es va declarar independentista no nacionalista (no em demaneu que us expliqui què vol dir, però en tot cas sempre m’ha sonat molt bé). I, després de tant de temps participant en programes d’opinió a les televisions estatals, el van esborrar del mapa (suposo que per això d’independentista). I a la nostra televisió feia molts anys que no li vèiem el seu somriure generós ni escoltàvem la seva paraula intel·ligent (en aquest cas, suposo que per no nacionalista). Un altre savi de ment privilegiada condemnat a l’ostracisme?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada