REPICAR CAMPANES I ANAR A PROCESSÓ / no fer el pes / qui dia passa any empeny / acabar llepant / fer la gara-gara
Quan es fan equilibris al llindar del precipici, es corre el risc d’estimbar-se amb el primer entrebanc o relliscada que es pateixi. Políticament, soc més aviat dels que podríem anomenar possibilistes, potser a causa de l’edat que m’ha fet tornar no només més savi, sinó més desconfiat i un punt conservador. Dic això perquè fa temps que no escolto els cants de sirena que venen de Waterloo, però tampoc no em fa gaire el pes aquesta mena de govern provisional que els altres han establert a la Generalitat i que més aviat està instal·lat en allò de “qui dia passa any empeny”. Aclarits aquests dos extrems, em permetré fer un breu comentari sobre el grau de coherència del partit que governa en solitari fent els equilibris de què parlava al començament. Com que portem ja força temps avesats al seu discurs ambivalent, no m’entretindré a considerar-lo.Ara bé (que vol dir “moro” en un acudit estúpid que m’ha acompanyat tota la vida), al final han acabat llepant i posant-se en evidència. “No es pot repicar campanes i anar a la processó”. No es pot anar a fer la gara-gara als presidents dels dos estats que es reparteixen i anorreen el nostre país i han decidit celebrar-lo a Barcelona, i alhora manifestar-se al carrer en contra d’aquesta cimera bilateral. “No es pot tenir la dona borratxa i el vi al bot”, seria una altra de les dites que hi podríem aplicar, tot i que aquesta té un deix lleig que alguna feminista em sabrà retreure perquè hi veurà connotacions masclistes i patriarcals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada