FRASES FETES (10)

NO DIR NI ASE NI BÈSTIA / jugar a favor / ser un mitja tifa

On era el senyor Joan Manuel Serrat quan plovien hòsties damunt els que van anar a votar? Alineat com un bon sociata amb l’equip dels del 155, per descomptat. Que una persona que va conèixer en pròpia pell un obligat exili, encara que fos curt, “no hagi dit ni ase ni bèstia” referint-se als empresonats, als exiliats, als represaliats del seu país, no juga gens a favor seu.
De fet, fa molt temps que no exerceix de català. Potser la darrera vegada va ser quan es va negar a anar a Eurovisió si no podia cantar en català. Després va venir la necessitat d’obrir un mercat musical més ampli i va canviar de llengua. I que consti que no tinc res en contra dels esplèndids treballs musicals fet amb la poesia de Machado i Miguel Hernández. Trobo que “Mediterráneo” és una fabulosa lletra de cançó que es mereix la categoria de poema amb lletres majúscules. “Pero lo cortés no quita lo valiente, Juanito” (em sembla que s’escauria posar-hi algun concepte negatiu, però no en trobo cap), i soc capaç d’apreciar la teva obra, que segueixo escoltant tot sovint, mentre mantinc la convicció que com a persona ets un mitja tifa que et vas empeltar de la pseudoprogressia esquerranosa de personatges com Víctor Manuel i Sabina que han vomitat anticatalanisme sense que tu diguessis ni piu, suposo que per por de molestar-los.
I vas arribar a l’epíleg de la teva carrera amb un concert al final del qual et vas asseure per dir alguns mots de comiat: “No puc deixar l’escenari...” I una veu entre les quinze mil que hi devia haver va bramar: “¡En castellano!” Et vas aturar i vas dir: “¡Ah, pues sí! Lo voy a decir en castellano, sí, porque lo entenderemos todos.”
Que bonic que tanquis tota una carrera musical bastida amb temes inoblidables com “Paraules d’amor”, “La tieta”, “Cançó de matinada”, “Me’n vaig a peu”, “Plany al mar”... i la cloguis amb la frase més emblemàtica del nacionalisme espanyol, la que els permet argumentar el seu objectiu de residualitzar la nostra llengua, que també és la teva. O ja no te’n recordes? La teva coherència em fascina.