SER MÉS TOSSUT QUE UNA MULA / tirar pedres a la teulada / tocar el botet / tocar el que no sona
El senyor Lambán fa honor al seu origen i es mostra com el viu exemple de “baturro” més tossut que una mula. El fet que es dediqui a tirar pedres damunt la teulada de Pedro Sànchez m’importa ben poc, però la tírria que té als catalans és per fer-ne un estudi detallat. No desaprofita cap ocasió per tocar el botet.Estic convençut que té “gelos”, per allò del Regne d’Aragó i Catalunya, perquè des de la seva òptica el Principat no hauria de ser independent, ben al contrari, hauria de dependre de la seva comunitat autònoma per drets històrics.
En matèria de tocar el que no sona als catalans, la seva proesa més gran va ser aconseguir, per la via judicial i aprofitant l’aplicació del 155, el retorn de les obres d’art procedents de Sixena i que es trobaven al Museu de Lleida. Va resultar còmic la manera com va celebrar-ho. Trobo que li va faltar erigir un arc de triomf a l’entrada del recinte del monestir.
Fa uns quants dies vaig sentir que es mostra d’allò més cofoi pel fet d’haver impedit que els Pirineus aragonesos fossin colonitzats pels veïns de l’est en unes hipotètiques olimpíades d’hivern que, atès el canvi climàtic evident, tenien més d’ocurrència estúpida que de proposta seriosa. En el fons està content que la candidatura de Barcelona Pirineus no es pogués presentar, encara que això també jugués en contra de les instal·lacions d’hivern de casa seva. Ell és així, no hi ha res a fer.
Estic pensant seriosament si aquesta malvolença no deu ser deguda al fet que nosaltres veiem el sol abans que ell. En tot cas, ho té fàcil: que creï una delegació del seu govern autonòmic a Salou, que de fet és la platja de tots els “manyos”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada