QUINA SORT!

 Estava preocupat, amoïnat, intranquil: està a punt de començar una campanya electoral i, en l’actual situació de confinament perimetral per municipis, no podia anar a cap míting electoral que no es fes a Vic. Com que no sóc gens centralista, sempre em fa més gràcia el que passa a tots els pobles de la plana que al rovell de l’ou.
Quina sort! Podré saltar-me el confinament per assistir als mítings que vulgui. Podré voltar per tot Catalunya fent una ruta de mítings saltant de comarca en comarca.
La mare que els ha parit a tots plegats! Però és que ja no queda ningú amb cinc cèntims de seny? No dic ni tan sols intel·ligència, només amb seny ja faríem.
Em sembla que va sent hora de treure el bat de beisbol i començar a fer endreça enviant-los a tots a casa i tancant-los a pany i forrellat. Si no actuem amb contundència, això serà anar morint a pessics, perquè cada dia que passa pugen un graó en estupidesa.
Només desitjo que passin ràpids aquests dies fins el 14 de febrer, que no prenguem més mal del que ja portem emmagatzemat a les costelles i que el dia 15 aparegui com en algunes tragèdies gregues el fenomen “deus ex machina” i surti a escena un deu que canviï l’argument, perquè ja veiem que amb aquests personatges la tragèdia, a banda de previsible és irresoluble.