FAUNA FANTÀSTICA, 6

"EL MASSIP RONCADOR"

Si amb l'arribada del bon temps, quan les basses s'omplen de vida que traspua de nits escampant arreu el rauc de les granotes, us adoneu que de sobte s'hi fa un silenci dens, vol dir que els anfibis s'han posat en estat d'alerta, i no precisament per haver sentit el trepig dels vostres peus, sinó per la presència amenaçadora d'aquest mamífer curiós de mida petita i vida platxeriosa. De cos allargat, amb les mans proveïdes d'ungles curtes però efectives, que tant li serveixen per caçar com per excavar els caus, el massip es mou de nit amb la facilitat de qui disposa de visió de raig x i un parell de pàmpols a manera de radar que no deixen escapar cap mínim senyal de moviment. 
Si sou prou sigil·losos i us hi acosteu de forma que el vent no delati la vostra olor, podreu escoltar com devora una granota amb gran fruïció. "Mmmmmm!", sembla que faci, i tot seguit, en acabar l'apat de gourmet (unes anques de granota s'hi deuen considerar), genera un ronc curiós de satisfacció: "Rrrgrrgrrgrr!", mentre se'n torna al cau. 
Viu en caus que excava als marges protegits per romegueres i fenals, de mida molt més petita que els dels conills, amb un simple passadís recte que acaba en una sala circular amb el terra folrat amb fullaraca damunt la qual escampa herba seca que muda periódicament per protegir-se de la humitat. 
Mascle i femella viuen al seu aire i rares vegades coincideixen, ni tan sols quan hauria de ser període de zel, per tant tenen seriosos problemes de procreació que els estan duent al caire de l'extinció.