diumenge, 31 de gener de 2021

NO TOTS SÓN IGUALS

Ateses les circumstàncies i la realitat que ens toca viure i patir cada dia, comprovant la ineptitud (diguem-ne poca traça, si voleu) dels qui haurien de gestionar tot això perquè es minimitzessin els problemes en lloc de crear-ne de nous com passa massa sovint, no és d’estranyar que el comentari més estès sigui: “Tots són iguals!”
Això és enormement perillós perquè, a més de ser una simplificació de la realitat, ens porta a conclusions del tipus: tant li fa el que votem, passo de tota la classe política, aquesta vegada no voto...
I no tots són iguals; i no tant li fa qui aconsegueixi més escons; i no anar a votar, pensant en tots els que van lluitar perquè nosaltres puguem exercir el dret de vot, malgrat estiguem en una pseudodemocràcia amb carències, jo més aviat ho consideraria una traïció a la seva memòria.
Per tant anirem a votar, i tant que sí. Hi anirem tots els que vam votar l’1 d’octubre, perquè si no ho fem perdrem una nova oportunitat de recordar-los que seguim sent el mateix nombre d’emprenyats i que el temps no curarà la ferida, ben al contrari, encara ens cou i des de llavors que vam fer creu i ratlla.
Quina llàstima que el sistema de partits ens tingui lligats de mans i peus! Us imagineu una llista unitària i oberta, on poguéssim marcar els candidats que ens fan el pes? Algú dubta que superaria el 50%?
I llavors, sí, llavors ens podríem asseure a la taula de diàleg i tractar les coses de tu a tu. Això és el que els fa por, per aquest motiu han muntat l’operació Illa, per poder seure a banda i banda d’una taula de diàleg i mostrar al món mundial que són la solució del problema.
Si volen solucionar el problema, que comencin per l’amnistia. Potser llavors algú els podrà perdonar algun dels disbarats comesos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada