"EL LLEMPRÚ"
Reduït a l'espai residual del Collsacabra, i amb una limitada ocupació d'espais de pagès en regressió, el llemprú aprofita els graners de les golfes de les masies, l'indret més eixut i temperat de la casa, per fer una pseudohibernació parcial durant els mesos més freds de l'any.
Es tracta d'un petit i encantador rosegador xato, galtaplè, rodanxó, cuacurt i amb les orelles completament arrodonides, aspectes que conviden a desplegar damunt d'ell tot el sentit de protecció que se'ns desvetlla davant aquest tipus d'animalons desvalguts.
El seu aspecte manyac i tranquil ha jugat a la seva contra i ha acabat víctima de la depredació desconsiderada dels gats domèstics que l'han abocat pràcticament a l'extinció. Amb prou feines si en podríem trobar una dotzena de parelles reproductores, una població clarament insuficient per garantir la continuïtat de l'espècie.
Acostumen a fer el niu prop de les piles de cereal, en raconades discretes, i aprofiten pellofes de blat de moro per crear una mena de cambra estanca que el mascle fa i refà cada dia després d'haver netejat completament l'habitacle dels petits cagallons en forma de perdigó que s'hi acumulen durant el dia.
Les nierades acostumen a contenir quatre o cinc cries que neixen cegues i no comencen a cobrir-se d'un pèl moixí de color lleugerament torrat fins al cap de quatre o cinc setmanes.
Quan arriba el bon temps, abandonen la protecció de les golfes i se'n tornen al bosc, on els petits de la família s'han espavilar a fer vida autònoma, perquè els seus pares els desmamen d'avui per demà, sense gaires consideracions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada