"EL TÒTIL XIULER"
Aquest petit batraci d'aspecte un si és no és revulsiu, acostuma a viure a les basses prop dels camins de les cases de pagès i té el costum de xiular al pas de les noies de bon veure que transiten pels vials, les quals, agradades com són de la seva consideració, acostumen a alentir el pas amb l'esperança de poder tornar a rebre un xiulet d'admiració que els augmenti l'autoestima.
Es diu que alguna noia, motivada per la mitificació del concepte gripau/príncep encantat, ha arribat a fer-li un petó comptant que es produiria una miraculosa transformació, però només ha aconseguit una extraordinària inflamació dels llavis produïda pel verí que segreguen les glàndules cutànies que atorguen a l'animaló una certa protecció davant els possibles depredadors.
S'aparella un sol cop a l'any, a l'entrada de la primavera i el mascle arreplega el ramell d'ous fecundats que trasllada com qui duu una motxilla fins que en separar-se del cos s'alliberen un centenar de capgrossos de color negre i de mida diminuta que inicien el seu procés de metamorfosi.
Tot i que no es pot dir que estigui en procés d'expansió, no cal patir per la continuïtat de l'espècie perquè es troba distribuïda de forma àmplia per tota la planura interior del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada