PARLANT DE VACUNES

 En un país de murris, d'aprofitats, on l'empatia cada vegada està menys valorada, on l'amiguisme resol tots els problemes, on prima l'individualisme per sobre de la solidaritat, on l'ètica està circumscrita al terreny estrictament personal, com em va ventar un advocat amb qui vaig haver de tenir tractes per força, calia suposar que un procés de vacunació regit per normes de prioritat estrictes grinyolaria per tot arreu.
Si al panorama que he retratat hi afegim el d'una classe política que fa temps que va abandonar l'objectiu de servei públic, el resultat és l'esperat: un degotall de càrrecs públics que s'han vacunat abans del que els tocava i que tots, tots, tots han trobat una escusa pEr alliberar públicament la seva consciència de tota culpa. Acostumats com estan a mentir en tots els arguments i creure's les seves podrides mentides, es queden tan amples considerant, de forma inconscient, que estan per damunt de la resta de població, d'aquells que un dia els vam votar i encara en paguem les conseqüències.
A tot això es destapa que, en control de la pandèmia, l'exèrcit té les seves pròpies normes, estratègies, recursos... I ens assabentem que la cúpula militar també s'ha vacunat. No ens ha d'estranyar: una estructura piramidal fonamentada en l'obediència estricta a qui està per damunt teu converteix els de la cúspide en poc menys que déus totpoderosos. Quina vergonya!
Trobava a faltar el clero, tan lliurat a labors socials, altruistes i solidàries, però sabia que no em fallarien: patapam!, el bisbe de Mallorca vacunat des de principis de mes.
Ara ja hi són tots i es poden fer la foto de família.
Per cert, ahir vaig intentar calcular més o menys quan em tocarà vacunar-me i em va sortir una aproximació prou acurada: entre el 6 de març i el 22 de juny.