"EL TASCÓ RONDINAIRE"
Si aquests dies que el fred ha minvat us torneu a acostar a fer un tomb pels boscos del voltant aprofitant el solet de cap a migdia, pot ser que escolteu nítidament com hi ha algú que així que hi poseu el peu "toca l'ase" en senyal de disconformitat amb la vostra intromissió. Si pareu atenció, gràcies al silenci que en aquesta època regna al món rural, potser fins i tot sentireu una veu una mica enrogallada que rondina mentre s'allunya prudentment. És gairebé impossible filustrar qui n'és l'emissor, perquè resta sempre perfectament camuflat entre esbarzers i matolls on amaga i protegeix el seu niu, que tot just ara comença a construir avançant-se clarament a una primavera encara força llunyana.
Si per una casualitat l'arribéssiu a veure, us adonaríeu que, tot i semblar familiar dels còrvids, és força més xic, de color gris obscur, i està proveït d'uns ulls grocs extraordinàriament grans i prominents que li permeten una visió diürna i nocturna de força qualitat.
És omnívor i no li fa fàstics a res del que es pugui ficar al pap: insectes, cucs, llavors, fruits... Es podria dir que segueix una dieta mediterrània d'allò més variada i equilibrada, tot i que desestima el vessant carronyaire de corbs i garses, molt més oportunistes en matèria d'alimentació.
A cada nierada, la femella sol pondre tres ous de color taronja amb pigmentació marró, que s'ocupen de covar durant tres setmanes alternant-se els dos progenitors. Els petits comencen a obrir els ulls i plomar cap a començaments d'abril i al cap de quatre setmanes es poden valdre per ells mateixos. Es creia que amb l'arribada del bon temps el tascó emigrava cap a països més nòrdics per fugir de les calorades de l'estiu, però aquest extrem no s'ha pogut comprovar. El més probable és que no es bellugui de casa nostra durant tot l'any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada