He après que un entrebanc inesperat t'aporta la imprescindible motivació per fer una reflexió profunda i repassar les línies mestres de la guia que segueixes per poder seguir fent la viu-viu. La consciència de vulnerabilitat absoluta, el fet que un petit problema de salut et pugui fer trontollar les bases vitals que has establert com a fermes, em porta a refer un vot d'humilitat que tinc tendència a oblidar amb massa facilitat. Al cap i a la fi, i no vull dramatitzar perquè ha estat poc més que un ensurt, recordar que no som gaire més que simples engrunes surant en un espai infinit i que hem après a relacionar-nos més o menys precàriament entre nosaltres, ens ha d'aportar el punt de senzillesa i honestedat que ens permeti destriar el que és imprescindible per viure dignament envoltats dels qui ens estimem i bolcats per empatia a donar un cop de mà a tots els qui els calgui.
Saber reduir la marxa i posar el fre de mà de tant en tant per observar, contemplar i valorar les petites coses de què gaueixes i que sovint passen massa ràpides per ser convenientment apreciades, és un objectiu prou vàlid per aplicar-lo amb certa freqüència i de forma terapèutica. Us asseguro que aixampla l'esperit i et permet encarar el futur amb esperances renovades.Aquest cap de setmana, calculo que ja raonablement refet del sotrac, podré tornar a sortir a fer un tomb pels volts de casa, i estic convençut que el paisatge del sender vora el Gurri que tinc força apamat des de fa anys m'aportarà elements interessants per afegir a totes aquestes reflexions. Viure de les petites coses que segur que són capaces d'omplir-te la vida. Vet-ho aquí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada