MICRORELATS, 3

POBRE LLUENT!

"Dos anys de secada que ho ha cuidat matar tot i jo amb prou feines he pogut sortir de casa, només aprofitant per fer volts curts amb la rosada del matí, i una feinada de por per trobar alguna cosa verda per poder rosegar! I sempre amb por de no acabar deshidratat i més sec que una pansa. Però, noi, arriba aquesta primavera i sortim a ruixat per dia, que dic jo que ja podria anar una mica millor repartit, perquè no hi puc fer res, si sento quatre gotes a la closca, instintivament surto a fer el volt. I us ben asseguro que començo a estar una mica fart de tanta aigua i tants viatges amunt i avall. També té el seu cantó bo, no us vull enganyar, perquè ara no em costa gens trobar fulles verdes i sucoses per poder endrapar a voluntat.
Ep!, on va aquest ximple voltant entre els matolls amarats de la pluja d’aquesta nit? I duu una bossa de plàstic. Osti, que ha enxampat en Xop i en Bavós i els ha ficat a la bossa. Ai que m’ha vist! Corre, Lluent, corre a amagar-te rere el tronc d’aquest arbre! Ai, ai, ai.. Merda, massa tard!"