SANTA PACIÈNCIA!
Tornava disposada a fer les paus, després d’haver rumiat durant una hora llarga la manera de resoldre el conflicte que havia creat al matí. Ell s’ha posat com una fera i ha decidit anar a fer un tomb fins que es calmés perquè no n’hagués tret res d’intentar parlar-hi. Quan s’emprenya més val deixar-lo sol i que vagi tornant a situar totes les idees al seu lloc. Al cap i a la fi era un llibre d’anècdotes i estirabots que no tenia cap mena d’interès i a casa comença a ser preocupant la manca d’espai a la biblioteca. Per tant, havia decidit unilateralment fer lloc llençant al contenidor de paper i cartró una vintena llarga de llibres que a judici seu no mereixien la consideració literària mínima. I avui havia de menester precisament aquell aplec de relats sense solta ni volta! Obre la porta amb cautela per veure com està el pati i el troba llegint atentament un llibre i prenent notes en una llibreta amb el seu inseparable llapis. “Ah, hola! Ja has tornat? Resulta que el tenia al calaix de la tauleta de l’habitació i no me’n recordava.”, diu per tota disculpa. Ella se’l mira amb intenció de saltar-li al coll, però s’hi repensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada