MICRORELATS, 9

POBRE FILOMENA!

“Mira, tu, avui deuen tenir convidats, perquè posen les tovalles de fil! Ah, no! Només dos plats. Però deu haver-hi celebració important perquè hi posen la vaixella del trinxant. Fins i tot espelmes! Això serà un festival! Ja seria hora que fessin alguna cosa diferent perquè aquesta casa és un avorriment! És clar, tants anys de casats, ja s’ho deuen haver dit tot, aquests dos. A veure... Ai, que ell mira cap aquest racó! Amaga’t ràpid. Veig que ve amb el plomall de colors. Apa, la feina de tres dies a pastar fang! Ja està, ja podem tornar-hi. No, a paciència ja et dic jo que no em guanyarà. Ai, que m’ha clissat! I ve amb un esprai que té pinta de ser perillós. Filomena, resa! ... Aaaargh!”

–Collons d’aranya! A veure si he resolt el problema d’una vegada per totes! –fa ell amb el punt de satisfacció de la feina feta.

–No sé pas què et passa, però se t’estan desvetllant els instints més salvatges. Tu més aviat eres de respectar qualsevol forma de vida –comenta ella amb un somriure a la cara–. Si fins i tot obries les finestres perquè les mosques poguessin marxar.

–Totes les coses tenen un límit. No sé si te n’has adonat, però aquesta et puc assegurar que s’estava fotent de mi.