MICRORELATS, 1

URNADEPENDÈNCIA

S’ha passat tota la precampanya i tota la campanya d’aquestes eleccions renegant dels polítics, dient-los el nom del porc, sobretot quan apareixien en la pantalla del televisor els que carreguen a la banda dreta i encara més a la dreta. Des de feia quinze dies deia que aquesta vegada no aniria a votar, que li costaria perquè no ha deixat d’anar a fer-ho en cap de les conteses electorals de la pseudodemocràcia que vam estrenar a finals de la dècada dels setanta del segle passat. Es veu que li han acabat els torrons!
Avui, 9 de juny, s’ha llevat i li ha dit a la seva dona que anava a comprar el diari. De camí cap al quiosc, no ha pogut resistir la temptació de fer cap al col·legi electoral que li pertoca, i ha acabat votant per una candidatura que ningú dels qui el coneixen no s’imaginaria.
De tornada a casa, la seva dona, que el coneix com si l’hagués parit, en lloc de saludar-lo li ha engaltat:
-No te n’has pogut estar, oi?
Avergonyit, ha acotat el cap i se n’ha anat de dret al sofà de la sala a repassar les notícies impreses que, curiosament, estan centrades en el tema del dia: les refotudes eleccions europees.