UN MALÀNIMA
Cada vegada que clissa la seva cara en una imatge del diari, a la pantalla del televisor, en un cartell penjat en algun fanal, desbarra de mala manera. No repetirem les grolleries, penjaments i jaculatòries que deixa anar perquè seria de mal gust i suposo que podeu imaginar-vos-les.
Acostuma a queixar-se que el personatge en qüestió ha sigut capaç de treure el que hi ha de pitjor a la seva ànima i que l’ha convertit en un potencial assassí si es donés el cas que el deixessin sol amb ell ni que fos un moment.
-Suposo que aquests disbarats no els deus escampar de forma gratuïta hi hagi qui hi hagi al teu davant –li ha comentat el seu amic a tall d’advertiment-. Els delictes d’odi en aquest país...
-Digue’m que a tu no t’ha passat mai pel cap fotre-li un tret al cap –li ha contestat amb cara de set deus.
L’amic s’adona que estan a punt de tombar cap al passeig on, en plena campanya electoral, han penjat cartells amb la cara del personatge, i decideix maniobrar per estalviar-se tot un rosari de penjaments.
-Mira, avui anirem a esmorzar a aquell bar nou que han obert a la placeta –diu mentre tomba en sentit contrari al que tenien previst prendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada