MICRORELATS, 7

EMPRENYAT

Està emprenyat, i com que ningú no li ha ensenyat a dissimular, cada vegada que obre la boca en surt una mena de reny disfressat de súplica. “El 155 ja va fer la feina, aquests beneits d’independentistes s’han fotut els plats pel cap i no he hagut de presentar cap programa per guanyar les eleccions. Què esperen per fer-me president?” I no s’adona que aquesta estratègia ja la va usar l’Arrimadas que va passar a millor vida, ella i partit sortosament. Tampoc no és conscient que al cap i la fi ha obtingut menys vots dels que havia arreplegat al seu dia en Maragall. Però ell, amb aquesta fesomia agra, que transmet la imatge d’una ment torturada, insisteix a dir que deixin de fer el ridícul, sense adonar-se que potser el ridícul el fa ell assajant un posat de perdonavides que li convindria endreçar al calaix dels mals endreços abans de posar-se a negociar de veritat i acabar abaixant-se els pantalons com a pas previ a una hipotètica investidura. Ai, que haurem de tornar a votar!