MICRORELATS, 4

HIPOCONDRÍAC

“Fa de mal dir, doctor, però em sembla que em comença a patinar alguna neurona. Sóc conscient que amb l’edat que tinc hauria d’acceptar la meva condició i permetre que el procés ineludible de decrepitud anés fent el seu camí sense escarafalls, però ja sap que la voluntat de vegades és molt tossuda i s’entesta a negar la realitat. Cada dia em passa tres o quatre vegades que hi ha alguna refotuda paraula que ha decidit fugir de la memòria interna i per més que m’entesti a furgar-hi no la sé recuperar. Llavors, quan menys m’ho espero em ve la inspiració i mentre parlo del que faré per dinar m’apareix el terme que s’havia fet escàpol: hipocondríac, per exemple, que ja em dirà què té a veure amb la samfaina! I encara visc una altra realitat més xocant i empipadora: la de conèixer la paraula en castellà i haver perdut la catalana. Recordo perfectament alimoche i haig de consultar el diccionari de traducció per aconseguir l’equivalent català d’aufrany. Això em fa una ràbia especial, intensa, dolorosa... Vostè diria que m’haig de preocupar, doctor?”