REFLEXIONS DE JUBILAT, 53

SE’N VAN, PERÒ DEIXEN LA MERDA

Una de les poques alegries que m’han proporcionat aquestes darreres eleccions ha sigut la confirmació de la desaparició de “Ciutadans”, una agrupació nascuda a Barcelona l’any 2005 amb l’únic objectiu d’atiar un conflicte lingüístic a Catalunya.
Per culpa seva es va sentir la llengua castellana per primera vegada al Parlament i és gràcies a ells i la resta de formacions que han anat sortint com bolets però sempre amb els mateixos noms al darrere que han aconseguit promoure el conflicte lingüístic a les escoles del nostre país.
Penso que potser a la llarga el destí final dels de VOX, que també va néixer de la mà d’un altre català il·lustre (Aleix Vidal-Quadras), haurà de ser el mateix, quan es descobreixi que darrere d’aquests missatges xenòfobs i populistes hi ha un buit immens d’idees.
La llàstima de tot això és que se’n van però deixen la merda, perquè han aconseguit normalitzar el seu discurs podrit de mentides, odi, intransigència i lemes vomitius. A força de sentir-los els hem acceptat com un mal menor de la democràcia. Això els ha blanquejat i ara les taques ja no se n’aniran ni amb lleixiu.