REFLEXIONS DE JUBILAT, 49

AIXÒ VA DE MAL BORRÀS

La notícia que han suspès el 45% dels alumnes que s’han presentat a les proves d’aptitud personal per accedir a la carrera de mestre, tot i no sorprendre’m, em diu que definitivament hem perdut el rumb i algú haurà d’inventar una nova brúixola. Aquest percentatge es refereix als nois i noies que han fet batxillerat, perquè en el cas dels qui hi volen accedir des de cicles formatius arriba fins al 65%.
No us penséssiu pas que la prova en qüestió té la categoria i dificultat de les PAAU (selectivitat). Només es limita a valorar la capacitat de comprensió i interpretació de textos escrits, la capacitat de producció de llenguatge per a expressió pròpia i l’aplicació de les matemàtiques per a la resolució de problemes elementals. Els coneixements no cal avaluar-los perquè ja es poden trobar per Internet.
És a dir que la meitat dels nois i noies que volen ser mestres en aquest país no entenen el que llegeixen, no se saben expressar i no saben aplicar operacions simples per resoldre problemes quotidians. Segurament alguns no sabrien ni tornar el canvi en una transacció comercial simple.
Què voleu que us digui? Que a magisteri s’hi apunten els qui no es veuen amb cor de fer una altra carrera? Segurament, tot i que no deuen pas ser la majoria. Que és la viva expressió del resultat de la pèrdua de la cultura de l’esforç? D’això en podeu estar ben segurs, comprovant com tots aproven l’ESO i la majoria no han fet ni brot durant quatre anys. No es pot suspendre cap alumne perquè li causaríem un trauma irreparable.
El que més em preocupa és que aquests haurien de ser els responsables de la formació bàsica dels ciutadans del futur i els qui haurien de revolucionar el sistema educatiu des de dintre del sistema. Perquè fins ara tots els canvis que s’hi ha anat aplicant han resultat nefastos: els resultats ho demostren. De debò que tenim mala peça al teler.