REFLEXIONS DE JUBILAT, 46

PISCINES

Acabo de llegir al diari que a Sant Cugat del Vallès hi ha censades 5.000 piscines particulars. Suposo que deu ser cert venint d’una font d’informació fiable, perquè d’entrada quan et diuen aquesta quantitat t’esgarrifes una mica. De fet deuen rondar els 100.000 habitants, o sigui que potser tampoc no és tan exagerat.
Estic d’acord que el problema de la sequera no és estrictament causat per l’elevat nombre de piscines particulars que hi ha per tot el país, també hi col·labora l’aigua potable que es perd per fuites en les canonades de distribució (que és vergonyós), el sistema de reg de camps per inundació (que han tingut anys per substituir-lo per un sistema més eficient), el poc mirament que tenim tots plegats a l’hora d’obrir l’aixeta...
Però tornem a les piscines. A la imatge en podreu comptar una vintena i només n’hi ha una de buida. En un país que tot just ara sembla que hem descobert que és de secà, permetre que tothom qui es fa una caseta tingui una piscina al costat deu ser poc menys que un delicte. I que no em vinguin amb allò que un cop plena ja no s’ha de buidar que ja es va reciclant, perquè només és cert en part.
Aquest any no omplirem la petita piscina del terrat que cada any posem amb la finalitat que es refresquin els nets, perquè ens fa mal al cor de malbaratar 2m3 d’aigua, mirem de regar el mínim possible les plantes, posem una palangana per recuperar l’aigua de la dutxa mentre esperem que s’escalfi... Mentrestant només a Sant Cugat hi ha 5.000 piscines plenes, i suposo que se seguiran regant els camps de golf, perquè són pla més importants que tots els fruiters de la terra ferma.