REFLEXIONS DE JUBILAT, 41

OCASIÓ PERDUDA?

Tenint en compte l’enorme repercussió que la visita a Barcelona de l’expresident Obama ha tingut als mitjans de comunicació nacionals, estatals i internacionals, hauria sigut interessant que el nostre president hagués fet mans i mànigues per poder mantenir-hi una conversa, per breu que fos, en presència dels mitjans gràfics que ho haurien immortalitzat. Si això hagués passat en una visita al Palau de la Generalitat, hauria tingut un significat important pel que té de reconeixement d’una nació i d’un govern que aspira a ser alguna cosa més que una miserable pseudoautonomia de gestió.
Però resulta que va anar a Montserrat i va conversar llargament amb l’abat i el prior que segons diuen li van poder fer cinc cèntims de la nostra condició nacional. Potser que els nomenem consellers d’afers exteriors.
Sembla que el pobre Aragonès ho va intentar per tots els canals que coneixia, però la resposta sempre va ser negativa. Diu que es tractava d’una visita privada i que no hi cabia. Què us hi jugueu que hi va haver pressions de l’aparell de l’estat? Què us hi jugueu que si li truquen del Ministerio de Presidencia apareix un forat a l’agenda privada perquè el senyor Sànchez pogués fer campanya? És que no paren!