REFLEXIONS DE JUBILAT, 48

PARLANT DE SUÈCIA...

Parlar d’aquest país uns anys enrere significava fer-ho d’una mena de paradís democràtic, exemple de benestar social, model cultural i cívic, etc. Parlem del temps del primer ministre socialdemòcrata Olof Palme, assassinat el febrer de 1986.
Què ha passat perquè se n’hagi anat tot a prendre pel sac i un partit d’extrema dreta sigui la segona força política del país?
Què ha passat perquè s’hagi convertit en el país amb una taxa més alta de morts per arma de foc de tota la Unió Europea?
D’on ha sortit tota la delinqüència organitzada al voltant de la droga i el tràfic d’armes? Evidentment que sobretot dels que han vingut de fora: països de l’est, sirians, nordafricans...
I amb això no vull donar la raó als d’extrema dreta, que consti, perquè a Alemanya hi ha arribat pla més immigració que a Suècia i no tenen aquest problema, de fet no tenen ni la meitat de problema del que tenim nosaltres.
No es pot acceptar immigració sense una atenció adequada, perquè si es deixa a l’atzar es van creant guetos ingovernables als quals després només se’ns acudeix fer-hi front amb policia. Això és el que els ha passat a Suècia, amb un codi penal més que benèvol que aplica penes lleus als menors de 25 anys i amb els menors de 15 inimputables. Per tant, els grups mafiosos es dediquen a reclutar nois joves.
A mi tot plegat em comença a sonar massa semblant al que tenim a prop, que consti!