CONCERT MÀQUINA DE BATRE
La pseudomúsica que els veïns del parc Xavier Roca Viñas ens hem vist obligats a escoltar fins a la una de la matinada, a mi em mereix si fa no fa la mateixa consideració que la sorollada que feia la màquina de batre plantada a l’era de Can Sargantana que durant tres dies de juliol teníem cada any com a fons sonor.Amb això vull dir que si hagués estat una altra música més melòdica potser no se’ns hagués fet tan insuportable, però segueixo pensant que la una de la matinada és una mica tard per al ritme vital de la majoria dels veïns.
Encara bo que aquest any han tingut la delicadesa de posar els bafles encarats cap a l’est, donant l’esquena a les edificacions, altrament i havent-los situat a tocar dels edificis, potser haurien aconseguit trencar algun vidre. Així i tot, si posaves la mà al vidre percebies perfectament la vibració.
Mira que el parc arriba a ser gran! No hi havia cap altre espai perquè s’hi pogués encabir l’escenari i el mig centenar curt de fidels seguidors d’aquesta música, hipnotitzats tant pel que els entrava per les orelles com pel que es fotien al cos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada