COHERÈNCIA

Que el senyor García Margallo, esplèndid ministre d’afers exteriors en temps del PP, tan potiner de mena com salvapàtries, havia demanat favors per frenar l’independentisme a diversos països era una cosa reconeguda per ell mateix. I ara hi ha algú que vol començar a cobrar per aquests favors.
Com se li pot acudir demanar favors al veïns del Sud, un país que és una monarquia d’allò més corrupta encara que el seu rei sigui molt amic, gairebé germà, del que fa veure que regna des de la Zarzuela? Com es pot tractar amb aquesta mena de personal pensant que no se’n sortirà esquitxat?
Van trigar poc a muntar el pollastre obrint fronteres, recurs reincident i fàcil d’usar, quan es van assabentar que per qüestions humanitàries el líder del Front Polisario es trobava ingressat en una clínica de l’estat. Ara reclamen, en un prodigi de coherència que els honora, que si ells van donar suport a la integritat del territori espanyol, s’avinguin a acceptar que el Sàhara pertany al Marroc i abandonin la idea d’un referèndum d’autodeterminació.
Visca la coherència per les dues parts! L’Estat Espanyol es nega a acordar un referèndum d’autodeterminació per a una zona del seu territori (Catalunya), mentre defensa el contrari per a un altre territori descolonitzat (Sàhara Occidental). El Marroc diu que defensa la integritat de l’Estat Espanyol mentre els reclama les ciutats de Ceuta i Melilla.
Pedro Sánchez ho té fàcil: si vol seguir defensant l’autodeterminació del poble sahrauí, només li cal acceptar la nostra i estarà carregat de raons per plantar cara als xantatgistes del país del sud.