ENCARA MÉS SOBRE ELS INDULTS

Que els senyors Fernández Vara i Garcia-Page vomitin el seu anticatalanisme llançant exabruptes amb missatges contraris a qualsevol mesura de gràcia en favor dels presos polítics no ens hauria d’estranyar, al cap i a la fi no fan res més que anivellar la seva moralitat amb la seva capacitat política. Diria que els mou només la voluntat de seguir vivint folgadament a costa dels nostres impostos. Només hi he trobat a faltar l’andalusa Susana Díaz per completar el trio la-la-la.
Però que un senyor que cada dia que passa accentua més el seu aspecte porcí, i que es troba còmodament instal·lat en algun consell d’administració on va arribar usant portes giratòries quan de fet hauria d’haver-se podrit a la presó com a creador i ànima dels GAL complint condemna completa per terrorisme d’estat, gosi pontificar sobre la conveniència d’atorgar un indult als presos polítics depassa de llarg els límits del que la democràcia pot tolerar.
Que un personatge que va concedir l’indult al general Armada, colpista convicte i confés del 23F (aquest sí, Arrimadas, no els nostres presos polítics), gosi atribuir-se alguna autoritat moral per negar l’indult parcial a 9 persones que simplement van defensar la voluntat d’un poble, és d’un cinisme aclaparador.
Que el sant protector del pare de la Soraya Sáenz de Santamaria (collons, és que hi estan tots embolicats), que havia de “pringar” com en Vera i en Barrionuevo, ara es negui a concedir cap mesura de gràcia és deplorable.
Però anem a buscar-li la part positiva, perquè amb aquestes píndoles de vacuna que ens van administrant de record garantim que mai no oblidarem el que van fer: donar suport i coresponsabilitzar-se de l’aplicació del 155; celebrar les desorbitades condemnes als acusats en el judici del procés; negar la condició de presos polítics als tancats a la cangrí i la condició d’exiliats dels que van decidir fugir; negar-se a visitar els presos, una obra de misericòrdia que no els deu permetre la seva condició de no creients.
Sincerament, crec que convindria exigir-los que fessin examen de consciència, que mostressin penediment i que declaressin propòsit d’esmena abans que, com a damnificats per tot el merder, alguns accedeixin a asseure’s amb ells a negociar al voltant d’una taula.