ELS TEMPS ESTAN CANVIANT

Es veia a venir que alguna cosa es movia a Europa quan les mòmies del PSOE callaven o rectificaven sobre opinions vessades arran del famós indult. Alguna cosa es devia moure a Europa i en devien arribar ressons quan l’Església i la CEOE (tot i que aquesta darrera amb la boca petita i aclariments posteriors) es posicionaven a favor dels indults.
I arriba el dia que el Consell d’Europa diu les coses clares a l’estat i li aconsella que alliberi presos, que retiri acusacions contra càrrecs inferiors, que no exigeixi renunciar a les opinions polítiques i que d’una vegada per totes estableixi un diàleg constructiu i porti les coses pel camí d’on no s’havia d’haver sortit mai.
Una coça als collons a tot l’aparell jurídic de l’estat (Tribunal Suprem, Audiència Nacional, Consell General del Poder Judicial, Tribunal Constitucional i tota la sèrie de togues i punyetes que segueixen aplicant la justícia com a revenja) que tindrà conseqüències. Perquè ara ja comencen a veure que el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg els tombarà tot l’invent i la justícia espanyola acabarà al mateix nivell que la de Turquia.
Només queda l’hiperventilat Casado que segueix impertèrrit en la seva lletania contra els indults perquè si fa marxa enrere el “caudillo” de Vox encara li retallarà més terreny. Deixeu-lo que faci, que s’està penjant tot sol de la biga mestra.
Nosaltres faríem bé de deixar-nos d’acusacions mútues de botiflerismes i traïcions, celebrar la posada en llibertat dels nou empresonats, començar a preparar la taula de reivindicacions i aprofitar la crisi d’estat a què s’aboca la metròpoli per tancar files al voltant d’un projecte únic i comú.
I, què caram!, ja que de moment no podem celebrar la nostra independència, almenys felicitem-nos d’haver aconseguit posar l’estat espanyol i les seves ànsies de repressió a la picota d’Europa.
I paciència, molta paciència. Si hem tingut 300 anys de paciència, no la malbaratem ara que s’ensuma que els temps estan canviant (com deia Bob Dylan).