Ahir vaig assistir a l'acte de lliurament del XXXVII Premi de Narrativa Ciutat de Manlleu. L'acte es va fer a la biblioteca i van determinar que el meu relat havia de considerar-se 1r Finalista i ser publicat en un llibre conjuntament amb el de la guanyadora i altres dos finalistes.
Podeu comptar que em va fer molta il·lusió perquè al final he aconseguit un reconeixement a Osona quan ja tenia clar que era ben cert allò que "ningú no és profeta a casa seva", després d'obtenir premis arreu dels Països Catalans i no aconseguir-ne cap a prop.
I em va fer encara més il·lusió perquè em va retornar a la meva infància i adolescència, quan de la biblioteca que regia la Ramona Claparols en treia els llibres que m'empassava llegint-los de vegades amb un lot tapat dins del llit perquè la mare em renyava si veia llum per sota la porta. Considerava que a partir de certa hora calia dormir, mentre jo seguia atret pel fil narratiu que no podia deixar.
Ja sé que la biblioteca actual és molt diferent de la de la meva infància, però es troba al mateix edifici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada