SOPAR AMB EL BORBÓ?

Diu en Carles Riera que no es pot ser independentista i seure a la mateixa taula que el rei. Discurs fàcil, proclama del tipus a què estem tan acostumats en boca dels de la seva organització política. És molt fàcil tenir escó i honoraris de diputat i limitar-se a emetre missatges contundents sense assumir cap responsabilitat de govern i, per tant, exercir la política, perquè estan instal·lats a la prepolítica.
Per fer política entenc que hom ha d’avenir-se a asseure’s a la mateixa taula que el diable, si cal. Fer política no és fer morros a qui no et cau bé o deixar-lo plantat en un exercici de falsa dignitat que no aporta res més que un gest de cara a la galeria. Fer política és empassar-te les ganes de fotre un mastegot a algú o escopir-li directament a les sabates i avenir-se a dir-li les coses clares, amb tota la fermesa i contundència que calgui, a la cara amb una taula pel mig o sense barrera.
Fer de president de la Generalitat vol dir fer política i seria bo que anessin endreçant les maneres de qui es va posar la soga al coll tot sol, potser perquè la feina de polític li anava gran.
Un president de la Generalitat havia d’assistir al sopar amb el Borbó dropo i estirat, i aprofitar per perforar-li els timpans amb un discurs independentista durant tot l’àpat, des dels entrants fins a les postres, brindar-hi amb cava català per la imminent arribada de la república i empassar-se les ganes d’abocar-li el cafè a la pulcra i emmidonada camisa que li hem pagat entre tots. I tot amb el millor dels somriures, per deixar clar que representa un país de gent educada, amb principis i valors que ell no arribarà mai a capir.