La setmana passada vaig anar a parlar de "Verdeta volia volar" amb els alumnes de 4t de primària de l'Escola Vedruna de Tona, la meva escola de tota la vida.
Feia prop de 2 anys que no em trobava davant d'una classe i vaig desvetllar un munt de records. No cal dir que la xerrada va ser un autèntic plaer. Poder compartir idees al voltant d'un llibre que vaig escriure fa més de deu anys és sensacional. Si hi afegeixes l'edat dels interlocutors, que són el paradigma de l'espontaneïtat, l'experiència sempre resulta engrescadora. Llàstima de la mascareta! Com planyo els qui heu de fer de mestres amb aquest entrebanc davant dels llavis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada