REFLEXIONS DE JUBILAT, 8

JOC BRUT

Els del PP de Galícia, que fa dies que li veuen les orelles al llop, han fet un darrer esforç sense importar-los gens ni mica carregar-se la poca ètica que encara tenien.
Dos dies abans de les eleccions, han aprovat un augment dels salaris dels sanitaris amb efectes retroactius des de l’1 de gener, que suposen una bona picossada per a les butxaques dels treballadors de la sanitat pública.
Paral·lelament, també han anunciat un increment del 0,5% dels sous de tots els funcionaris.
Home, tenint en compte que, mentre a nosaltres ens foten cada any 20.000 milions d’euros dels nostres impostos, 8.000 dels quals van a parar a les seves arques, no m’estranya que es puguin mostrar generosos en tan gran mesura, mentre aquí escatimen sous i salaris de metges i infermeres per poder quadrar els comptes.
No ens en sortirem fins que no fotem el camp d’Espanya. Però darrerament em comença a preocupar que, en l’hipotètic cas que es donés aquesta utopia, amb la mediocritat i ineptitud que demostren els qui diuen que ens governen, segurament tampoc no ens en sortiríem. És a dir, que tenim mala peça al teler.