REFLEXIONS DE JUBILAT, 1

ADOCTRINAMENT

Acabo de petar de nassos amb aquesta joia que tots els que havíem patit l’escola franquista havíem tingut a les mans. Es tracta de l’evidència més flagrant d’adoctrinament escolar que presentava una història esbiaixada i fonamentada en glòries passades, la majoria de les quals eren poc més que mites exaltats i anècdotes per exalçar la imatge d’una “unidad de destino en lo universal”.
Quan m’haig d’empassar segons quins missatges proferits per boques exaltades regides per cervells de mosquit, se’m regiren aquí dins tota una colla de disbarats còsmics patits en pròpia pell i en propi cervell que són mereixedors de repulsió i fins i tot de denúncia.
Sentir com els líders de la dreta extrema i de la ultradreta s’omplen la boca amb acusacions d’adoctrinament i de tergiversació de la nostra història abans em causava perplexitat, després el sentiment va anar derivant cap a emprenyament i ara ja ultrapassa la indignació.
Però resulta que els qui vam mamar aquelles consignes, i vam haver de fer-nos grans per fugir de sotanes i camises blaves i poder pensar lliurement, ja ultrapassem tots la seixantena, és a dir que estem pràcticament tots jubilats. I explicar segons quines coses a les generacions més tendres té ara el valor de les “batalletes de l’avi”, és a dir ha caigut de categoria per aterrar a l’anècdota.
I em preocupa que aquest oblit no sigui el primer esglaó del retorn a un temps passat que comença a treure el cap en ajuntaments i comunitats autònomes on han blanquejat el feixisme.