REFLEXIONS DE JUBILAT, 4

MATRÍCULA VIVA

Per matrícula viva s’entén el moviment d’alumnes (canvi de centre, nouvinguts, altes, baixes...) amb el curs començat. No voldria equivocar-me, però em sembla recordar una informació d’aquesta setmana passada en què es parlava de 18.000 durant el que portem de curs. He intentat trobar la dada exacta, però no me n’he sortit, en tot cas rondava aquesta xifra.
Segurament, si calculem el percentatge no deu ser una xifra gaire espaterrant, però així i tot penso que deu ser una bona murga per a les escoles. Suposo que en aquests casos les aules d’acollida tenen una funció imprescindible, però temporal.
Llavors em poso en la pell del mestre que té al seu càrrec una aula de primària amb 20 alumnes i n’hi arriba un pel novembre, un altre al desembre i ara encara un tercer. Si hi afegim que ja té dos alumnes amb necessitats educatives especials, un dels quals presenta conductes disruptives tot i que tingui vetllador, que dins la resta del grup hi ha alumnes amb diferents nivells, em pregunto com pot gestionar tot això sense estirar-se els cabells. Sincerament, jo no podria.
Em pregunto com es pot dur a terme aquesta tasca d’integració, tant d’alumnes nouvinguts com d’alumnes amb necessitat educatives especials, sense acabar patint un atac de nervis cada dia per altre. Perquè això de la integració és molt lloable, però en segons quins casos pertany més a la categoria de la utopia que no pas a la realitat. I resulta molt senzill anar dictant lleis, ordres i disposicions des d’un despatx quan no s’ha trepitjat mai una aula. Definitivament, planyo els mestres que es troben en aquesta situació.