REFLEXIONS DE JUBILAT, 6

PARLAR EN CATALÀ

Expulsar un entrenador de futbol d’un equip aleví per “persistir en el uso de su dialecto” diu molt a favor de l’àrbitra que va perpetrar aquest atemptat contra els drets lingüístics que ens reconeix la seva sagrada constitució i l’estatut d’autonomia balear.
És lamentable que aquests fets que tots crèiem enterrats i oblidats tornin a aparèixer en la mesura que la dreta més dreta de totes les dretes va adquirint quotes de poder i per tant va blanquejant el seu discurs d’odi contra la nostra llengua. Les Illes i el País Valencià ho comencen a tenir fotut, però nosaltres no estem pas exempts d’aquest risc.
Segurament no ho hem fet prou bé, si en aquests moments els alumnes que hem tingut a classe i que han fet tota l’escolarització en català es comuniquen bàsicament en castellà tan bon punt a les converses habituals de la seva vida quotidiana passen apareix algú que parla en aquesta llengua.
Diria que hem estat massa comprensius, massa condescendents i massa generosos en el tracte amb persones que malgrat portar anys i panys al nostre país s’han negat sempre a parlar en la nostra llengua.
Penso que anem molt errats quan de seguida que ens comuniquem amb algú que suposem que no és catalanoparlant li engaltem la informació en castellà, perquè d’aquesta manera no valorem prou la nostra llengua, ni li fem el favor de tenir-hi contacte perquè la pugui aprendre.
I tot això ho dic des d’Osona, on sembla que el problema no és tan greu com a la macrocapital.